Si voleu llibertat, voteu-la
«Johan Cruyff diu que si et proposes fer quelcom a la vida, “fes-ho”»
Jordi Finestres
Johan Cruyff diu que si et proposes fer quelcom a la vida, “fes-ho”. És un dels missatges que es transmeten a la pel·lícula L’últim partit que vam presentar dilluns a l’Auditori. Es tracta d’un perfil personal de l’holandès vehiculat a les quatres dècades d’arrelament a Catalunya. Crec que va agradar a la gent que ens va fer l’honor de venir, començant pel president Mas, i desitjo que agradi a tothom quan ben aviat s’emeti a TV3. Les paraules de Cruyff no només em serveixen per fer una falca publicitària d’un projecte en el qual feliçment he estat implicat, sinó perquè van més enllà del pensament social, esportiu i polític del mite holandès.
Amb la seva retòrica directe i amb el seu llenguatge tan particular, l’exjugador, exentrenador, exassessor i expresident d’honor del Barça ens diu moltes coses. En primer lloc, que tot allò que depèn d’un mateix, ja sigui de manera individual o col·lectiva, es faci si hom creu que és el millor per un mateix i per les persones de la teva comunitat. A la vida cal actuar en conseqüència, amb un punt de valentia i amb grans dosis de generositat. I això val per la classe política catalana, que el diumenge han d’acompanyar el poble de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Això val per la ciutadania que aquest diumenge és co-responsable de mostrar al món que volem expressar-nos en llibertat, democràticament. Cívicament. Això val especialment pel govern de Catalunya i pel president Mas, que té el deure de liderar un procés que és de tots, sí, però en el qual ell n’està al capdavant, amb totes les conseqüències.
“Fes-ho” si creus que és el millor. Val pels empresaris, pels treballadors, per vostè, per mi. Pels que han nascut lluny o prop de Catalunya, terra endins o prop del mar. El repte col·lectiu recolzat per una àmplia majoria de la població que viu a Catalunya no té aturador. Cap tribunal altament polititzat ni cap govern descaradament sord als principis bàsics de la llibertat ho podrà aturar. Diumenge lleveu-vos ben d’hora, ben d’hora (perquè hi haurà cues), porteu la papereta i dipositeu-la en una urna. Feu-ho si creieu que és el que voldrien els vostres avis o pares que sempre van somniar amb aquest moment. Feu-ho pels petits de casa que encara no han fet els setze anys. Feu-ho per aquelles persones que van lluitar per aquest moment. I feu-ho amb un somriure, amb la cara ben alta, amb joia. Som la generació privilegiada. Som la generació del procés, de la llibertat, de la democràcia, del 9-N i de tot el que vindrà a partir d’ara.
Els catalans ens hem barallat manca vegades a l’hora d’aconseguir un objectiu comú. Els que no ens estimen ho saben i han fet tot i més per dividir-nos. Oblideu-los. La seva lluita no és la nostra lluita. Nosaltres treballem per la llibertat. Ells algun dia lluitaran per la democràcia, per la independència dels seus poders, per consolidar una mentalitat que no és majoritària.
Diumenge 9 de novembre de 2014 és una data única. Sigueu-ne conscients. Sigueu-ne partícips. Volíeu democràcia? Exerciu-la. Volíeu llibertat? Voteu-la.
Amb la seva retòrica directe i amb el seu llenguatge tan particular, l’exjugador, exentrenador, exassessor i expresident d’honor del Barça ens diu moltes coses. En primer lloc, que tot allò que depèn d’un mateix, ja sigui de manera individual o col·lectiva, es faci si hom creu que és el millor per un mateix i per les persones de la teva comunitat. A la vida cal actuar en conseqüència, amb un punt de valentia i amb grans dosis de generositat. I això val per la classe política catalana, que el diumenge han d’acompanyar el poble de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Això val per la ciutadania que aquest diumenge és co-responsable de mostrar al món que volem expressar-nos en llibertat, democràticament. Cívicament. Això val especialment pel govern de Catalunya i pel president Mas, que té el deure de liderar un procés que és de tots, sí, però en el qual ell n’està al capdavant, amb totes les conseqüències.
“Fes-ho” si creus que és el millor. Val pels empresaris, pels treballadors, per vostè, per mi. Pels que han nascut lluny o prop de Catalunya, terra endins o prop del mar. El repte col·lectiu recolzat per una àmplia majoria de la població que viu a Catalunya no té aturador. Cap tribunal altament polititzat ni cap govern descaradament sord als principis bàsics de la llibertat ho podrà aturar. Diumenge lleveu-vos ben d’hora, ben d’hora (perquè hi haurà cues), porteu la papereta i dipositeu-la en una urna. Feu-ho si creieu que és el que voldrien els vostres avis o pares que sempre van somniar amb aquest moment. Feu-ho pels petits de casa que encara no han fet els setze anys. Feu-ho per aquelles persones que van lluitar per aquest moment. I feu-ho amb un somriure, amb la cara ben alta, amb joia. Som la generació privilegiada. Som la generació del procés, de la llibertat, de la democràcia, del 9-N i de tot el que vindrà a partir d’ara.
Els catalans ens hem barallat manca vegades a l’hora d’aconseguir un objectiu comú. Els que no ens estimen ho saben i han fet tot i més per dividir-nos. Oblideu-los. La seva lluita no és la nostra lluita. Nosaltres treballem per la llibertat. Ells algun dia lluitaran per la democràcia, per la independència dels seus poders, per consolidar una mentalitat que no és majoritària.
Diumenge 9 de novembre de 2014 és una data única. Sigueu-ne conscients. Sigueu-ne partícips. Volíeu democràcia? Exerciu-la. Volíeu llibertat? Voteu-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada