Respirin...
«Després que 2.300.000 persones han anat a les urnes convindria que aquest cop s’imposi la serenitat»
Marta Lasalas
Ha passat el 9-N i acabarà la treva entre els partits catalans. Llàstima! Ja hi som un altre cop. Amenaça amb tornar aquell irreprimible desig de contemplar-se el melic, els estira i arronsa públics, l’afany per capitalitzar l’onada d’entusiasme que recorre els carrers, la necessitat de demostrar qui mana... Tan bonic que és veure Mas i David Fernández fonent-se en una abraçada, o Homs i Rovira responent plegats als telèfons d’Òmnium!
Artur Mas exposarà avui les línies mestres del seu full de ruta, però ja ha apuntat que el primer pas seria enviar una nova carta al president espanyol. Sense conèixer el contingut exacte de la proposta que explicarà, les valoracions públiques d’ahir ja indiquen per on anirà la reacció de la resta de formacions. No obstant, abans de caure en la temptació de fer saltar pels aires per enèsima vegada l’entesa entre els partits catalans, seria interessant respirar a fons i intentar uns instants de reflexió.
Hi ha massa incògnites pendents com per exposar de nou la major feblesa del procés català, és a dir, la fragilitat del consens polític. Encara no se sap ben bé com reaccionarà el govern espanyol davant la sacsejada que ha suposat el 9-N, però els moviments que han deixat veure no fan pensar en bons auguris. Fer intervenir la Fiscalia demostra el grau d’irritació que les urnes –de cartró i costellada, però urnes- han provocat en cercles populars. L’Estat ha quedat tocat, i no es mantindrà de braços creuats. Hi ha massa dits que l’assenyalen acusant-lo de feblesa i exigeixen una resposta.
Tranquil·litat, doncs, perquè el camí es fa cada cop més complicat. Després que 2.300.000 persones han anat a les urnes i han exhibit amb emoció un procés participatiu que molts havien donat per mort abans de néixer, convindria que aquest cop s’imposi la serenitat.
És moment d’escoltar, de pensar, d’asserenar els ànims i de buscar consens. Més astúcia. Tant diàleg com calgui. L’única cosa que pot donar un cert marge a aquest procés és que els partits no es tornin a tirar els plats pel cap, que mantinguin la unitat. O si més no, que no alimentin més la contundència de l’Estat amb les inefables diferències catalanes.
Artur Mas exposarà avui les línies mestres del seu full de ruta, però ja ha apuntat que el primer pas seria enviar una nova carta al president espanyol. Sense conèixer el contingut exacte de la proposta que explicarà, les valoracions públiques d’ahir ja indiquen per on anirà la reacció de la resta de formacions. No obstant, abans de caure en la temptació de fer saltar pels aires per enèsima vegada l’entesa entre els partits catalans, seria interessant respirar a fons i intentar uns instants de reflexió.
Hi ha massa incògnites pendents com per exposar de nou la major feblesa del procés català, és a dir, la fragilitat del consens polític. Encara no se sap ben bé com reaccionarà el govern espanyol davant la sacsejada que ha suposat el 9-N, però els moviments que han deixat veure no fan pensar en bons auguris. Fer intervenir la Fiscalia demostra el grau d’irritació que les urnes –de cartró i costellada, però urnes- han provocat en cercles populars. L’Estat ha quedat tocat, i no es mantindrà de braços creuats. Hi ha massa dits que l’assenyalen acusant-lo de feblesa i exigeixen una resposta.
Tranquil·litat, doncs, perquè el camí es fa cada cop més complicat. Després que 2.300.000 persones han anat a les urnes i han exhibit amb emoció un procés participatiu que molts havien donat per mort abans de néixer, convindria que aquest cop s’imposi la serenitat.
És moment d’escoltar, de pensar, d’asserenar els ànims i de buscar consens. Més astúcia. Tant diàleg com calgui. L’única cosa que pot donar un cert marge a aquest procés és que els partits no es tornin a tirar els plats pel cap, que mantinguin la unitat. O si més no, que no alimentin més la contundència de l’Estat amb les inefables diferències catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada