Lliçons del 9-N
«A part de la societat civil i civilitzada, el primer a anotar-se l’èxit ha estat Artur Mas. Enhorabona, president! Però no us podeu relaxar»
Vicent Sanchis
Fins i tot l’amargat més recalcitrant avui ha de reconèixer que la paraconsulta d’ahir ha estat un èxit enorme. La participació ha desbordat les previsions dels més optimistes, la Generalitat se n’ha sortit i el govern espanyol ha quedat una vegada més en evidència descarnada davant l’opinió pública internacional. Mala sort, senyor Rajoy, però els fràgils de vegades fan més gràcia que els poderosos.
La primera lliçó del 9-N ha de ser una injecció d’autoestima. Les reticències, els recels i les desconfiances, dits a cau d’orella, havien anat encadenant-se aquests dies. Com ha passat, una vegada rere una altra, cada 11 de Setembre, al final ha quedat clar que la força de la part més activa, compromesa i combativa de la societat catalana trenca murs i gels. La consulta que els partits sobiranistes van incloure en el programa electoral ha estat possible i ha estat un èxit. Contra l’Estat i contra tots els mals d’ànima. Que els pusil·lànimes es deixen anar per una vegada. Això ha estat un èxit!
A part de la societat civil i civilitzada, el primer a anotar-se l’èxit ha estat Artur Mas. Enhorabona, president! Però no us podeu relaxar. Aquesta votació ha estat la més difícil de la història de les democràcies occidentals, però ara ja és exactament això: història. A partir d’avui les dificultats del joc de l’oca sobiranista augmenten perquè cada vegada la darrera casella s’acosta més. Mas haurà de superar-se encara més i entendre que els interessos personals i de partit han de quedar supeditats, d’una vegada per sempre, a l’interès de país. Catalunya s’ho mereix.
L’èxit és compartit. Amb tantes reticències com es vulguin, cal repartir-lo en dosis bessones amb Esquerra Republicana, Iniciativa i la CUP. A cap dels seus dirigents i dels seus militants els ha de saber greu. L’han de celebrar amb la mateixa intensitat que el govern. Els uns i els altres només han de tenir present una consideració. L’èxit és la unitat. I la unitat s’ha de mantenir amb llistes, si pot ser, o amb programes sincerament compartits. Catalunya només serà lliure si ells deixen de ser legítimament egoistes.
La primera lliçó del 9-N ha de ser una injecció d’autoestima. Les reticències, els recels i les desconfiances, dits a cau d’orella, havien anat encadenant-se aquests dies. Com ha passat, una vegada rere una altra, cada 11 de Setembre, al final ha quedat clar que la força de la part més activa, compromesa i combativa de la societat catalana trenca murs i gels. La consulta que els partits sobiranistes van incloure en el programa electoral ha estat possible i ha estat un èxit. Contra l’Estat i contra tots els mals d’ànima. Que els pusil·lànimes es deixen anar per una vegada. Això ha estat un èxit!
A part de la societat civil i civilitzada, el primer a anotar-se l’èxit ha estat Artur Mas. Enhorabona, president! Però no us podeu relaxar. Aquesta votació ha estat la més difícil de la història de les democràcies occidentals, però ara ja és exactament això: història. A partir d’avui les dificultats del joc de l’oca sobiranista augmenten perquè cada vegada la darrera casella s’acosta més. Mas haurà de superar-se encara més i entendre que els interessos personals i de partit han de quedar supeditats, d’una vegada per sempre, a l’interès de país. Catalunya s’ho mereix.
L’èxit és compartit. Amb tantes reticències com es vulguin, cal repartir-lo en dosis bessones amb Esquerra Republicana, Iniciativa i la CUP. A cap dels seus dirigents i dels seus militants els ha de saber greu. L’han de celebrar amb la mateixa intensitat que el govern. Els uns i els altres només han de tenir present una consideració. L’èxit és la unitat. I la unitat s’ha de mantenir amb llistes, si pot ser, o amb programes sincerament compartits. Catalunya només serà lliure si ells deixen de ser legítimament egoistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada