Gràcies, Mariano
«La seva capacitat de convèncer més i més catalans d’abraçar la causa de la independència pot acabar esdevenint llegendària»
Francesc Puigpelat
Després de la roda de premsa d’ahir de Mariano Rajoy, ho vaig veure claríssim: aquest home és un infiltrat de l’independentisme català a Madrid. La seva capacitat de convèncer més i més catalans d’abraçar la causa de la independència pot acabar esdevenint llegendària. La futura República Catalana li haurà de fer una estàtua, dedicar-li carrers i avingudes i fins i tot donar-li mitja dotzena de Creus de Sant Jordi.
A qualsevol polític amb una visió mitjana i passablement informat de la situació de Catalunya, li hauria resultat fàcil desactivar l’onada sobiranista catalana. Senzillíssim. Ja n’hem tingut un exemple: Zapatero. Us en recordeu? Va arribar a president espanyol en plena ebullició d’ERC a Catalunya i amb la ressaca del pitjor Aznar. Però Zapatero en va tindre prou amb el famós tarannà, amb quatre rialles amunt i avall, quatre proclames boniques i una promesa vaga d’Espanya plural. Els catalans vam ser tan rucs que vam caure als seus peus i, en unes eleccions espanyoles va arribar al 40% dels vots i 25 diputats. Quins temps!
A Rajoy no li hauria sortit tan barat, desactivar la segona onada sobiranista. Més que res perquè, després de l’experiència de Zapatero, de l’Estatut i del TC, el català mitjà ja no és tan crèdul com abans. Però vaja: amb algunes rialles, quatre promeses de reforma federal, fer algun discurset en català, obrir una ponència sobre la reforma del finançament, augmentar la inversió a Catalunya als pressupostos de l?Estat (peix al cove!) i quatre gestos més ens hauria tingut entretinguts una temporada i hauria donat arguments a Josep Antoni Duran i Lleida per trencar CiU i, de retruc, el front sobiranista. I tenint en compte fins a quin punt Duran és hàbil i tossut, potser se n’hauria sortit.
Ara bé: Rajoy no ha fet res de tot això. Només ha tingut orelles per a l’ala FAES del seu partit i només li ha preocupat que UPyD y Ciudadanos no li arrabassessin el lideratge de l’ultranacionalisme espanyol. I així hem arribat a la situació actual. El 9-N hi va haver canvi de rasant. Ja hi ha desobediència i la premsa anglosaxona parla obertament que Rajoy s’equivoca i cal un referèndum. Davant d’això, què fa Rajoy? Manipular grollerament la Fiscalia General de l’Estat per dur Artur Mas als tribunals. I per què no a la presó? Artur Mas, el nou Gandhi! El nou Mandela! Quin regal, a ell i l’independentisme!
O sigui que ja no hi ha dubtes. Mariano Rajoy ha de ser un infiltrat. I ja podem començar a pensar quina carrer li dedicarem. Què tal convertir la plaça Catalunya en plaça Mariano Rajoy, pare de la pàtria
A qualsevol polític amb una visió mitjana i passablement informat de la situació de Catalunya, li hauria resultat fàcil desactivar l’onada sobiranista catalana. Senzillíssim. Ja n’hem tingut un exemple: Zapatero. Us en recordeu? Va arribar a president espanyol en plena ebullició d’ERC a Catalunya i amb la ressaca del pitjor Aznar. Però Zapatero en va tindre prou amb el famós tarannà, amb quatre rialles amunt i avall, quatre proclames boniques i una promesa vaga d’Espanya plural. Els catalans vam ser tan rucs que vam caure als seus peus i, en unes eleccions espanyoles va arribar al 40% dels vots i 25 diputats. Quins temps!
A Rajoy no li hauria sortit tan barat, desactivar la segona onada sobiranista. Més que res perquè, després de l’experiència de Zapatero, de l’Estatut i del TC, el català mitjà ja no és tan crèdul com abans. Però vaja: amb algunes rialles, quatre promeses de reforma federal, fer algun discurset en català, obrir una ponència sobre la reforma del finançament, augmentar la inversió a Catalunya als pressupostos de l?Estat (peix al cove!) i quatre gestos més ens hauria tingut entretinguts una temporada i hauria donat arguments a Josep Antoni Duran i Lleida per trencar CiU i, de retruc, el front sobiranista. I tenint en compte fins a quin punt Duran és hàbil i tossut, potser se n’hauria sortit.
Ara bé: Rajoy no ha fet res de tot això. Només ha tingut orelles per a l’ala FAES del seu partit i només li ha preocupat que UPyD y Ciudadanos no li arrabassessin el lideratge de l’ultranacionalisme espanyol. I així hem arribat a la situació actual. El 9-N hi va haver canvi de rasant. Ja hi ha desobediència i la premsa anglosaxona parla obertament que Rajoy s’equivoca i cal un referèndum. Davant d’això, què fa Rajoy? Manipular grollerament la Fiscalia General de l’Estat per dur Artur Mas als tribunals. I per què no a la presó? Artur Mas, el nou Gandhi! El nou Mandela! Quin regal, a ell i l’independentisme!
O sigui que ja no hi ha dubtes. Mariano Rajoy ha de ser un infiltrat. I ja podem començar a pensar quina carrer li dedicarem. Què tal convertir la plaça Catalunya en plaça Mariano Rajoy, pare de la pàtria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada