L'última

Pere Martí

OPINIÓ > L'ÚLTIMA

Exhumar els ossos, ressuscitar l’esperit

L'espot electoral que volia el PSOE traient Franco del Valle de los Caídos s'ha convertit en un extravagant acte d'exaltació del franquisme *** La Generalitat aprovarà el pressupost del 2020 la setmana que ve *** El govern andorrà paga els avortaments a l'estranger mitjançant la Seguretat Social

TEMA DEL DIAEspot. Pedro Sánchez volia un espot electoral però ha acabat avalant un funeral d’estat per a Franco. L’exhumació de les restes del dictador tenia com a objectiu tenyir de roig un PSOE descolorit i mobilitzar l’electorat d’esquerres deprimit de cara a les eleccions del 10 de novembre. Però la presència de la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, presidint la sortida del fèretre, l’ha convertit en un funeral d’estat. Els familiars cridant ‘viva Franco’ davant la impertèrrita ministra és la metàfora perfecta del nul paper del PSOE en la recuperació de la memòria històrica i la seva passivitat davant el feixisme. L’acte es podria haver fet a porta tancada, sense premsa, sense concentracions feixistes, però les urgències electorals del PSOE han passat per sobre de la necessària discreció. El colpista Antonio Tejero ha tornat a aparèixer a les pantalles gràcies a aquest espectacle esperpèntic. Havia de ser un acte de reparació de la memòria històrica i s’ha convertit en un acte d’exaltació franquista. 

La Moncloa presenta l’exhumació com una victòria, com un acte de reparació de la memòria històrica, però en realitat és la constatació d’una derrota. Treure les restes polsoses de Franco després de 44 anys de la seva mort és la millor metàfora de la derrota de la transició. El dictador ha estat més anys al Valle de los Caídos que exercint com a cap d’estat. És la prova que Espanya ha viscut i continua vivint sota la influència del llegat franquista, que és present a moltes institucions de l’estat. Franco va morir al llit, i ho va deixar tot ben lligat. Va imposar un successor, el rei Juan Carlos, i va fixar els límits del règim del 78, que continuen vigents.

Quan els marbristes han enretirat la llosa de mil cinc-cents quilos que el sepultava, el crani de Franco s’ha aixecat i la mandíbula ha dibuixat una riota, veient que tot estava en ordre. Ha saludat el seu cercle familiar, que l’ha acollit amb tota la parafernàlia simbòlica feixista sense que ningú els ho prohibís. Amb les falanges i els ossos del braç xerricant, els ha intentat fer la salutació romana que li oferia la família. Després, un cop dalt de l’helicòpter, ha mirat cap a la Zarzuela i ha vist que tot estava igual, que la dinastia s’havia perpetuat. Ha mirat cap al congrés i ha constatat com el feixisme avançava amb vots i escons, sense necessitat de donar cap cop d’estat. Ha mirat cap al Tribunal Suprem espanyol i ha saludat amb el cap els magistrats que el veneraven i des de les conques buides dels ulls del crani plenes d’odi ha mirat cap a Catalunya i ha vist que continuava formant part d’Espanya malgrat que la majoria de catalans votaven partits independentistes. En arribar a El Pardo, s’ha reconfortat amb les paraules del capellà, fill de Tejero, que ha oficiat una missa com les d’abans.

Darrere queda el Valle de los Caídos intacte, amb la creu de la Cruzada altiva i provocadora, i el mausoleu construït amb la suor i la sang dels presos republicans. No hi haurà demolició, com a metàfora de la transició. Es reconvertirà en un centre de memòria històrica. És a dir, li canviaran la placa de la porta. És el mateix que van fer amb la constitució, que perpetua la unitat d’Espanya i estableix l’exèrcit espanyol com a garant d’aquesta unitat. Felipe VI continuarà regnant i arengant les tropes contra Catalunya, com va fer el 3 d’octubre de 2017. El darrer símbol del franquisme és la monarquia, que no ha estat mai referendada democràticament. Els qui diuen que va quedar avalada en el referèndum de la constitució de 1978 menteixen, perquè es votaven moltes altres coses enmig de soroll de sabres. La prova és que, en 44 anys, a Espanya no s’han atrevit mai a fer un referèndum sobre monarquia o república. 

Catalunya sí que es va atrevir a fer un referèndum i va fer brollar tot el franquisme sociològic que encara hi ha impregnat als aparells de l’estat, a les elits econòmiques i als mitjans de comunicació. Quaranta anys després, Espanya continua tenint presos polítics, i serà més difícil aconseguir una amnistia per als líders independentistes que l’amnistia de 1977. La policia continua detenint gent acusada de terrorisme i després resulta que no tenien explosius, com s’ha filtrat avui en el cas dels detinguts el 23 de setembre. I la policia continua pegant els qui es manifesten contra una sentència injusta. Els qui corrien davant els grisos durant el franquisme acusen ara de violents els manifestants que protesten contra una sentència injusta. Cal recordar-los que ells van perdre, perquè Franco va morir al llit, però els joves d’ara volen guanyar. No volen esperar 44 anys a desenterrar un sac d’ossos polsosos.