De
Carreras contra els referèndums
«No hi ha cap jurista a Suïssa ni als Estats
Units, dels que defensen la bondat dels referèndums, que tingui un pare que
hagués col·laborat amb una dictadura feixista»
Francesc
Puigpelat
Una de les
peces més sensacionals de l’unionisme que he llegit darrerament és"Contra los referéndums", publicat
per Francesc de Carreras a El
País. Com és sabut, De Carreras va ser un dels impulsors de Ciudadanos, ha
col·laborat molts anys a La
Vanguardia i fa uns mesos el
va fitxar el diari far del progressisme espanyol, que va a la caça del catalán bueno antisobiranista perquè escrigui
pamflets ben pagats.
Esmento només una frase de l’article: “Los referéndums, por tanto, son un mal procedimiento para la toma de decisiones. Muchos ciudadanos desconocen la problemática acerca de aquello sobre lo que les hacen votar, las opciones que se le ofrecen son simples y poco matizadas, la propaganda gubernamental es arrasadora, el ciudadano vota más con el corazón que con el cerebro. Una de las lecciones del referéndum escocés es que se trata de un método de participación democrática muy primitivo e imperfecto”.
El que cal inventar-se, per oposar-se a que els catalans siguin cridats a les urnes! De Carreras arriba a un punt de deliri tal que, per tal de desqualificar un hipotètic referèndum català, dispara contra tots els referèndums i els desqualifica globalment. La barra dels unionistes és tan increïble com prim és el seu desconeixement de la realitat. La gran paradoxa és que tenim el senyor Francesc de Carreras, fill de Narcís de Carreras, conegudíssim dirigent franquista, que dóna lliços de democràcia a països com Estats Units i Suïssa, per dir dos exemples de democràcies que usen constantment els referèndums.
I un detall: no utilitzo el pare franquista de Francesc de Carreras com a argument ad hominem. No: ningú no és responsable de les accions del seu pare. Si l’esmento es només per establir una diferència significativa: no hi ha cap jurista a Suïssa ni als Estats Units, cap jurista dels que defensen la bondat dels referèndums, que tingui un pare que hagués col·laborat amb una dictadura feixista. I això és per la senzilla raó que, ni a Estats Units ni a Suïssa no hi ha hagut mai dictadures feixistes.
N’hi ha per llogar-hi cadires! Un espanyol, Francesc de Carreras, donant lliçons de democràcia als països més democràtics del món.
Esmento només una frase de l’article: “Los referéndums, por tanto, son un mal procedimiento para la toma de decisiones. Muchos ciudadanos desconocen la problemática acerca de aquello sobre lo que les hacen votar, las opciones que se le ofrecen son simples y poco matizadas, la propaganda gubernamental es arrasadora, el ciudadano vota más con el corazón que con el cerebro. Una de las lecciones del referéndum escocés es que se trata de un método de participación democrática muy primitivo e imperfecto”.
El que cal inventar-se, per oposar-se a que els catalans siguin cridats a les urnes! De Carreras arriba a un punt de deliri tal que, per tal de desqualificar un hipotètic referèndum català, dispara contra tots els referèndums i els desqualifica globalment. La barra dels unionistes és tan increïble com prim és el seu desconeixement de la realitat. La gran paradoxa és que tenim el senyor Francesc de Carreras, fill de Narcís de Carreras, conegudíssim dirigent franquista, que dóna lliços de democràcia a països com Estats Units i Suïssa, per dir dos exemples de democràcies que usen constantment els referèndums.
I un detall: no utilitzo el pare franquista de Francesc de Carreras com a argument ad hominem. No: ningú no és responsable de les accions del seu pare. Si l’esmento es només per establir una diferència significativa: no hi ha cap jurista a Suïssa ni als Estats Units, cap jurista dels que defensen la bondat dels referèndums, que tingui un pare que hagués col·laborat amb una dictadura feixista. I això és per la senzilla raó que, ni a Estats Units ni a Suïssa no hi ha hagut mai dictadures feixistes.
N’hi ha per llogar-hi cadires! Un espanyol, Francesc de Carreras, donant lliçons de democràcia als països més democràtics del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada