El fracàs de Podemos
per Lluís Bou10 d' Octubre 2015
La dimissió de Gemma Ubasart és el fracàs de Podemos a Catalunya. El projecte ha embarrancat. Ubasart va intentar una estratègia electoral basada en l'"odi contra Artur Mas", i no els ha funcionat. L'estratègia de l'odi, que s'ha contagiat de forma ridícula en alguns sectors de la CUP, no els ha servit ni per guanyar les eleccions, ni tan sols per consolidar el projecte polític. Algunes enquestes mesos enrere donaven a Podemos possibilitats de guanyar els comicis catalans, però el resultat final ha estat tan sols la quarta posició amb els 11 escons de Catalunya Sí que es Pot (dos per sota dels que tenia Iniciativa).
Podemos es va equivocar a l'instigar l'odi contra Mas, perquè va menystenir la forta cohesió de les classes mitjanes que nodreixen el sobiranisme. Va detectar que certament la crisi les ha colpejades, però no va veure que això només ha significat un cert gir cap a l'esquerra, i no pas una espanyolització, i que Junts pel Sí les ha seguit representant amb comoditat.
El partit de Gemma Ubasart ha comès altre error garrafal en la campanya. I és que ha enterrat tota imatge alternativa del partit, i ho ha fiat tot al seu líder carismàtic, Pablo Iglesias. Podemos ha actuat exactament igual que el PP amb Mariano Rajoy i el PSOE amb Pedro Sánchez en aquest sentit. No s'hi han vist per enlloc els cercles, ni les assemblees, ni el 15-M. Han esperat l'ajuda benefactora del senyor de Madrid, però ho han fet en la primera campanya electoral en la qual la presència de dirigents polítics estatals s'ha demostrat irrellevant, quan no contraproduent. Que ICV hagi caigut de quatre potes en aquest desori és realment sorprenent.
Podemos ja es va adonar en la campanya que el carro anava pel pedregar. Pablo Iglesias va reconèixer que no se sentia còmode perquè era com "fer campanya en un altre país". Però resulta que a Catalunya Sí que es Pot havien plantejat l'oferta electoral just al revés, supeditada al líder de Podemos i amb confusos tons unionistes.
El projecte de Podemos ha fracassat a Catalunya, i aquesta desfeta ja afecta el partit a Espanya. Catalunya ha deixat molt tocat Pablo Iglesias de cara a les eleccions generals del 20 de desembre, i s'ha desencadenat una crisi a Podemos del principat amb la dimissió de la secretària general. Qui ho hauria dit fa només mig any.
Podemos es va equivocar a l'instigar l'odi contra Mas, perquè va menystenir la forta cohesió de les classes mitjanes que nodreixen el sobiranisme. Va detectar que certament la crisi les ha colpejades, però no va veure que això només ha significat un cert gir cap a l'esquerra, i no pas una espanyolització, i que Junts pel Sí les ha seguit representant amb comoditat.
El partit de Gemma Ubasart ha comès altre error garrafal en la campanya. I és que ha enterrat tota imatge alternativa del partit, i ho ha fiat tot al seu líder carismàtic, Pablo Iglesias. Podemos ha actuat exactament igual que el PP amb Mariano Rajoy i el PSOE amb Pedro Sánchez en aquest sentit. No s'hi han vist per enlloc els cercles, ni les assemblees, ni el 15-M. Han esperat l'ajuda benefactora del senyor de Madrid, però ho han fet en la primera campanya electoral en la qual la presència de dirigents polítics estatals s'ha demostrat irrellevant, quan no contraproduent. Que ICV hagi caigut de quatre potes en aquest desori és realment sorprenent.
Podemos ja es va adonar en la campanya que el carro anava pel pedregar. Pablo Iglesias va reconèixer que no se sentia còmode perquè era com "fer campanya en un altre país". Però resulta que a Catalunya Sí que es Pot havien plantejat l'oferta electoral just al revés, supeditada al líder de Podemos i amb confusos tons unionistes.
El projecte de Podemos ha fracassat a Catalunya, i aquesta desfeta ja afecta el partit a Espanya. Catalunya ha deixat molt tocat Pablo Iglesias de cara a les eleccions generals del 20 de desembre, i s'ha desencadenat una crisi a Podemos del principat amb la dimissió de la secretària general. Qui ho hauria dit fa només mig any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada