Graciosos com Ramón de España
«Sempre hi ha dos bàndols: els que insulten els independentistes i els que només els menyspreen»
Francesc Puigpelat
En el bàndol unionista, el to dels opinadors és tan agre i insultant que porta de pressa a un cert punt de saturació. Però això cal agrair el seu esforç als pocs que intenten utilitzar un to humorístic a l’hora d’exposar les seves idees. Ramón de España, des de les pàgines d’“El Periódico”, forma part d’aquesta limitadíssima nòmina de nacionalistes espanyols que saben conservar el sentit de l’humor.
Fa uns dies, titulava així una de les seves columnes: “TV3 necessita el castellà”. En ella li donava la volta al clàssic argument unionista segons el qual TV3 ha d’utilitzar el castellà (perquè a Catalunya hi ha castellanoparlants), alhora que ni TVE, ni Tele 5, ni Cuatro, etc, no han d’utilitzar mai el català, perquè, als catalanoparlants que formen part de la seva audiència, que els bombin.
L’argument renovat de Ramón de España era el següent: amb el català, TV3 només pot predicar a favor de la independència entre els ja convençuts. Si comencés a predicar en castellà tindria l’oportunitat d’aconseguir nous adeptes a la causa.
La llàstima és que Ramón De España s’aturi així en el seu graciosíssim article. Fet i fet, podria haver-hi tret molta més punxa al tema, si s’hi hagués posat. Per exemple, hauria pogut aplicar la mateixa plantilla a TVE, Antena 3, Tele 5, Cuatro, Intereconomía, 13TV, Canal + i les incomptables televisions espanyoles que cada dia ofereixen a les seves tertúlies una mostra extraordinària de pluralitat en relació al procés català. Sempre hi ha dos bàndols: els que insulten els independentistes i els que només els menyspreen.
No s’adona De España que aquestes cadenes, emetent en castellà, no fan sinó predicar entre els ja convençuts? Vol dir que no seria interessant que totes elles comencessin a emetre en català, per tal de buscar nous públics? Troba que la idea té la seva conya, senyor De España? A més, seria, sense cap mena de dubte, un cop mortal al pervers independentisme català. En el moment que veiéssim la senyora Isabel San Sebastián, o Eduardo Inda, Ramon Tamames i tota la faràndula del nacionalisme espanyol, tots dedicats menysprear i/o insultar en català, estic convençut que a mi (i a moltes ovelles perdudes com jo) ens cauria la bena dels ulls i abraçaríem la sagrada causa de l’Espanya eterna.
Encara que fos amb karaoke, perquè ja se sap que els catalans som gent rara que ens agrada el karaoke.
Fa uns dies, titulava així una de les seves columnes: “TV3 necessita el castellà”. En ella li donava la volta al clàssic argument unionista segons el qual TV3 ha d’utilitzar el castellà (perquè a Catalunya hi ha castellanoparlants), alhora que ni TVE, ni Tele 5, ni Cuatro, etc, no han d’utilitzar mai el català, perquè, als catalanoparlants que formen part de la seva audiència, que els bombin.
L’argument renovat de Ramón de España era el següent: amb el català, TV3 només pot predicar a favor de la independència entre els ja convençuts. Si comencés a predicar en castellà tindria l’oportunitat d’aconseguir nous adeptes a la causa.
La llàstima és que Ramón De España s’aturi així en el seu graciosíssim article. Fet i fet, podria haver-hi tret molta més punxa al tema, si s’hi hagués posat. Per exemple, hauria pogut aplicar la mateixa plantilla a TVE, Antena 3, Tele 5, Cuatro, Intereconomía, 13TV, Canal + i les incomptables televisions espanyoles que cada dia ofereixen a les seves tertúlies una mostra extraordinària de pluralitat en relació al procés català. Sempre hi ha dos bàndols: els que insulten els independentistes i els que només els menyspreen.
No s’adona De España que aquestes cadenes, emetent en castellà, no fan sinó predicar entre els ja convençuts? Vol dir que no seria interessant que totes elles comencessin a emetre en català, per tal de buscar nous públics? Troba que la idea té la seva conya, senyor De España? A més, seria, sense cap mena de dubte, un cop mortal al pervers independentisme català. En el moment que veiéssim la senyora Isabel San Sebastián, o Eduardo Inda, Ramon Tamames i tota la faràndula del nacionalisme espanyol, tots dedicats menysprear i/o insultar en català, estic convençut que a mi (i a moltes ovelles perdudes com jo) ens cauria la bena dels ulls i abraçaríem la sagrada causa de l’Espanya eterna.
Encara que fos amb karaoke, perquè ja se sap que els catalans som gent rara que ens agrada el karaoke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada