Alerta, que ens coneixen

Alerta, que ens coneixen

"Sempre que lluitem per un salt en l'autogovern a una part dels nostres compatriotes els agafa per fer la revolució"

 Lluís Bou

El procés sobiranista passarà en les eleccions municipals per un moment delicat. Cada país té els seus patrons històrics i en el català hi ha escrit que sempre que lluitem per un salt en l'autogovern a una part dels nostres compatriotes els agafa per fer la revolució. Al final naturalment ens quedem sense ni una cosa ni l'altra. Creem forces que es contraresten, que s'anul·len, una suma zero. No és predeterminació, però cal estar vigilants.

 

Ni som marcians ni tenim tota la culpa d'aquest patró històric. En realitat, Catalunya només ha tingut capacitat de plantejar la sobirania i grans objectius polítics en moments de crisi institucional a Espanya. Va succeeir així en la primera i segona República, i ha estat també d'aquesta manera arran del desastre del segon Estatut i el bloqueig institucional espanyol provocat per la recessió econòmica. Primer es desperta l'anhel català de secessió, i al cap d'uns mesos s'hi suma l'efervescència d'un suposat projecte revolucionari espanyol. Ara també ha succeït, amb Ada Colau, Podemos i fins i tot Ciutadans, que s'ha consolidat com la versió regeneracionista passada per l'IBEX35. Carn de plató de televisió.

 

I és que al final, com tothom sap, Espanya no és revolucionària. Pablo Iglesias hores d'ara ja rendeix pleitesia al rei Felip VI i li regala DVD's. Però el perill és que amb tants pseudorevolucionaris al final ens carreguem el procés cap a la independència que tant ha costat construir; aquest sí que va de veritat i té solidesa. Alerta doncs, que l'Estat i el seu aparell mediàtic ens coneix. Sap fins a quin punt ara ha de tractar bé els pseudorevolucionaris. Se'n faran creus de com els arriba a cuidar el sistema.