El relat espanyol de Podem

El relat espanyol de Podem

Jordi Palmer 



Deia Josep Pla que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres, i és una observació que, des d'una perspectiva sobiranista, porta anys demostrant-se com a certa. Pel que fa a Catalunya, les diferències entre el PP i el PSOE són de forma però no de fons, i fins i tot cal reconèixer als de la dreta la virtut de la honestedat, perquè diuen 'no' a tot però almenys no enganyen, mentre que els de l'esquerra comencen prometent allò tan bonic de 'apoyaré' per després passar-nos pel adreçador. 

Amb aquest panorama, la irrupció de Podem no ens portarà cap sorpresa ni cap canvi significatiu. Només cal escoltar el seu discurs sobre el trencament del bipartidisme per entendre que parlen d'una realitat diferent a la nostra. El relat de la formació de Pablo Iglesias no va més enllà de brandar una bandera republicana i apuntar-se a la retòrica buida de la plurinacionalitat alhora que es preparen per concórrer a Catalunya en unes simples eleccions autonòmiques.

No oblidem que durant la guerra del 36 al 39, mentre uns deien 'antes roja que rota', els de l'altra banda de la trinxera asseguraven, en referencia als catalans, que 'si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco', i al capdavall tots simpatitzaven amb la idea que cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. 

Avui en dia han canviat les formes però el discurs de fons continua sent el mateix, per tant, creure que Podem pot ser la solució a les demandes dels catalans és tan ingenu com creure que la solució passava per Adolfo suárez, Felipe González, José Maria Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero o Mariano Rajoy. Cap d'ells va solucionar res, i tampoc ho farà Pablo Iglesias.