El Suprem inhabilita la democràcia

L'última

Pere Martí

OPINIÓ > L'ÚLTIMA

El Suprem inhabilita la democràcia

El búnquer judicial espanyol confirma la seva autarquia desobeint la sentència del Tribunal de Luxemburg a favor de Junqueras *** Crisi al govern valencià per les discrepàncies internes d'Esquerra Unida *** Andorra comença el procés d'adhesió a l'FMI

TEMA DEL DIA
Coherència. La decisió del Tribunal Suprem de desobeir el Tribunal de Luxemburg i mantenir Oriol Junqueras a la presó és coherent amb la trajectòria de la justícia espanyola de fer passar la unitat d’Espanya per damunt de l’estat de dret. Aquesta ha estat la màxima que ha acompanyat tot el procés judicial contra els dirigents independentistes des de bon començament: del fals relat de la violència fins a una sentència per sedició completament desproporcionada. Com era previsible, l’excés judicial espanyol va acabar topant amb Europa, amb la sentència del tribunal de Luxemburg que va reconèixer Oriol Junqueras com a eurodiputat i, per tant, en va recordar la immunitat. El fet de no acatar la sentència del TJUE confirma l’autarquia judicial espanyola, que se situa fora de la Unió Europea i deixa la democràcia espanyola a nivells de Turquia.

Les conseqüències de la decisió haurien de ser sancions per a Espanya, perquè les sentències del Tribunal de Luxemburg són de compliment obligat. La més greu seria l’aplicació de l’article 7 del tractat de Lisboa. El Parlament Europeu pot instar la Comissió a aplicar-lo, pel fet de violar els valors bàsics de la Unió Europea com els drets humans o l’imperi de la llei, i pot implicar la pèrdua de vot al Consell Europeu. La cambra ja ho ha fet amb Hongria i Polònia i ho podria fer amb Espanya, tot i que les pressions diplomàtiques ho dificultaran. També hi ha més sancions possibles, econòmiques, que no repararan el mal fet. El consol dels advocats de Junqueras i la resta de presoners polítics és que després d’aquest desacatament, quan la causa arribi al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, té moltes possibilitats de ser guanyada. Tot i que si la justícia espanyola ha menystingut Luxemburg, també pot menystenir Estrasburg.

La desobediència unilateral del Suprem enfonsa el relat unionista que les sentències s’han d’acatar i que fora de la llei no hi ha democràcia. El Suprem ha demostrat que l’interès d’estat passa per sobre de l’estat de dret. Mentre això sigui així, serà molt difícil de parlar de seguretat jurídica a Espanya i encara menys de democràcia. Oriol Junqueras és eurodiputat perquè ho van decidir els ciutadans amb el vot i cap òrgan judicial no ho hauria de poder impedir, com va reconèixer el Parlament Europeu, que va demanar a Espanya que complís la sentència de Luxemburg. Si passa això és que el poder judicial espanyol és corromput, s’ha convertit en un búnquer de l’autoritarisme i ha de menester una reforma a fons. Una reforma que ningú no sembla capaç d’encarar, cosa que demostra que és més fort el poder judicial que no el poder executiu. La renovació del Consell General del Poder Judicial és paralitzada d’ençà del desembre del 2018. Si el PSOE la volgués acomplir, l’hauria de pactar amb el PP, perquè requereix el suport de 210 diputats. El CGPJ és el que nomena els jutges del Suprem i, per tant, el que podria renovar aquest organisme, però el PP s’hi oposa, perquè hi té majoria.

Ara, canviar la composició d’aquest organisme no és cap garantia. El govern de Sánchez i el PP van arribar a aconseguir un acord per a renovar-lo el novembre del 2018, però van pactar que el substitut de Carlos Lesmes seria Manuel Marchena. En canvi de cedir la presidència a un conservador, el PSOE i els seus socis aconseguien onze vocals i el PP nou. Però el pacte es va frustrar quan es filtraren missatges de WhatsApp en què el portaveu del PP al senat d’aleshores, Ignacio Cosidó, es vantava que el seu partit controlaria ‘per darrere’ la sala segona del Suprem, cosa que després es demostrà. Marchena va renunciar al càrrec i es van trencar les negociacions. Un pacte d’aquesta mena no canviaria res, seria sortir del foc per caure a les brases.

Si Sánchez no desactiva el búnquer judicial, el diàleg amb l’independentisme serà molt complicat. Tots els partits i entitats independentistes han manifestat indignació una vegada més, però la decisió del Suprem no alterarà l’opció pel diàleg d’ERC, que considera que contra aquesta agressió dels ‘poders fàctics’, cal mantenir la via política amb el PSOE. Per si algú en tenia cap dubte, el vice-president Pere Aragonès ja ha descartat vies diferents, que segons ell menen al fracàs. El principal perjudicat de la resolució del Suprem és Junqueras, el màxim artífex de la determinació dels republicans a favor del diàleg amb el govern del PSOE. Però dilluns no podrà seure a l’hemicicle del Parlament d’Estrasburg perquè Espanya el manté segrestat.