dijous, 7 de gener del 2016

18 MESOS, 18 NO MES

Jose A: Morral
18 MESOS

 18 mesos, 18, són els que Mas seria president, i per aquests 18 mesos LA CUP, esta disposada a arruïnar els anhels de moltíssima gent, fins i tot d'aquest 50% de cupaires, que volen seguir endavant amb la investidura de Mas, ¿realment estan disposat, a engegar-ho tot a la  merda?. LA CUP, és la incoherència personificada, per que  malgrat que tot, a estat incoherent des del principi, i malgrat del protagonismes, que li a donat l'electorat a la CUP, aquest mateix electorat una part important, no eren votants (diguem assidus) de LA CUP, són els que d'una forma o una altra perdrà en aquestes i properes eleccions del 6 de març, (jo entre ells), els vaig votar, pensant i creient, en el que ells mateixos van dir, "Nosaltres som el accelerador del procés. La garantia, Si som decisius, la republica es proclamarà ", aquesta frase del ja ex diputat Antonio Baños, és la frase que a manipulat a una gran part dels nous votants de LA CUP, i és el major engany que s’ha  a produït a les files independentistes, a part si tenim en compte, que al programa electoral, no sortia per enlloc, la no investidura de Mas, aquesta és una altra de les manipulacions de LA CUP, però deixem tot això de banda, són 18 mesos, tan sols 18 mesos, ¿tan important és, qui és el president?, ¿es molt més important que la independència de Catalunya?, ¿és més important ser revolucionari, sense ser-ho?,  No hi ha revolució més gran que la independència d'un País, perquè des aquí, si es pot fer una revolució social, cal dir-los a aquests revolucionaris, "de pa sucat amb oli", que es pot triar quin tipus de societat volem, tret que ells (la cup), sàpiguen que són minoria o no els interessa, aquesta revolució, això em recorda: Mayo del 37 en Catalunya, una guerra dentro de la guerra civil española” (Hug Thomas, la guerra civil española) allá relata como la pugna entre Anarquistas, Marxistas, Prosovieticos i Catalanistas sobre que era lo principal, ganar la guerra o la revolución social, acabo de la peor de las maneras.
doncs bé salvant les distàncies, aquí no tenim una guerra amb tancs i altres parafernàlies bel·licistes, però si que sembla ser que una altra vegada la nostra història ens persegueix (tret que un miracle digui el contrari), i tornarem a ser una colònia més i tot per que no han sabut controlar al nou govern durant 18 mesos, tan sols 18 mesos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada