Ja ens podem preparar

JORDI GRAU

No tenen govern, a Madrid, però en tindran i si en una cosa es posaran d'acord és en la sagrada unitat d'Espanya. Mentrestant, tenen el Tribunal Constitucional

A Madrid no tenen govern, però això no ens ha d'enganyar pel que fa als moviments que continuen orquestrant en relació amb el procés. No tenen govern i es podrien aplicar tot allò que van escriure quan era aquí que no en teníem, i quina gràcia que els feia, però no pateixin, n'acabaran tenint un, de govern, i pel que fa a Catalunya tenen clar el camí que els funciona. O sigui, que quan s'acabin entenent uns i altres, altres i uns, amb el PP o sense, amb el PSOE, amb Rajoy o sense, amb Pedro Sánchez o sense, però sempre amb Felipe González, Aznar i el rei a la rereguarda, doncs tiraran pel dret, com de fet continuen fent amb el govern en funcions presidit per un Rajoy que intenta recuperar protagonisme a costa de treure minuts de televisió a les detencions i notícies sobre la corrupció que li surten com bolets al País Valencià. Caram, allà als periodistes no els avisa ningú de les detencions, però els fets investigats són esgarrifosament greus i no he sentit que els que deien coses quan això passava a Catalunya ho diguin ara. No s'equivoquin, no defenso ningú, la corrupció és tan greu si passa a Catalunya o els passa a ells i cal perseguir-la i castigar-la de la mateixa manera. El que dic és que els episodis coneguts i investigats d'aquella manera allà són molt i molt greus i no s'aplica la mateixa vara de mesurar ni de demanar responsabilitats al president del partit afectat i a la seva gent de confiança. En fi, ja ho veurem. De moment els queda el Tribunal Constitucional per anar fent la xup-xup, a veure si amb amenaça d'inhabilitacions a tutti quanti van fent passar l'estona i així negocien tranquil·lament gent absolutament incompatible però que té en la sagrada unitat d'Espanya la manera de continuar fent bullir l'olla i de ser ells els qui la remenen, se'n serveixen, se la reparteixen i que siguem els catalans els qui els hi paguem. O sigui, que ja ens podem preparar que alguna de grossa en faran. Contra Catalunya, és clar. Nosaltres, però, a la nostra.

Rajoy et dóna aaales!

Germà Capdevila


Ja fa temps que la barrera entre política i espectacle s'ha difuminat. No es res nou, i els americans en saben un niu, d'això. Hi ha una diferència entre l'espectacle i el ridícul, però. Ho vam veure en la campanya electoral espanyola del 20-D, quan molts candidats es passejaven pels platós de diversos programes d'entreteniments, sense preocupar-se d'explicar propostes o idees.

En període postelectoral també funciona aquesta barreja. És d'allò més normal que els polítics intentin aconseguir espais als mitjans a cop de declaracions suposadament enginyoses que potser tenen l'efecte desitjat, però una durada molt limitada pel que fa a l'atenció de la gent, que ja comença a estar-ne una mica farta.

Pedro Sánchez, que està en una posició molt delicada tant internament com externa, creu que la manera de fer front a la reactivació del procés català és declarar que "Rajoy és el Red Bull dels independentistes". Una mostra més de la desorientació dels poders de l'Estat un cop aquí ens van posar d'acord per formar govern. El PP farà servir Catalunya per falcar les seves escasses possibilitats de mantenir-se en el poder. Sánchez i Iglesias van trucar al president català per insistir en una reforma constitucional que aquí ja no fa trempar ningú.

Deixem que a Madrid s'entretinguin amb frases enginyoses i posem-nos a treballar en les lleis necessàries per fer el pas cap a la ruptura. No perdem el temps en discutir si seran 18 mesos, 22 o 15. Tot indica que es produirà més d'hora que tard, no pas perquè nosaltres tinguem pressa, sinó per la reacció furibunda i desproporcionada de l'Estat que ens posarà contra les cordes i no ens deixarà més opció que trencar.

I Espanya desconcertada

 

per Lluís Bou14 de Gener 2016 a les 20.02 h

El gir inesperat que ha fet la política catalana amb l'elecció de Carles Puigdemont ha deixat el govern espanyol i l'Estat en el desconcert. Fa feredat la cadena d'errors que ha comès la política espanyola aquesta setmana, cosa que no deixa de ser una bona notícia per al procés català. Han canviat les tornes.
Primer va ser la decisió del rei Felip VI de no rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan li havia de comunicar la designació de Puigdemont. Que amb la ruptura política que es viu entre Catalunya i Espanya el monarca faci un gest d'aquestes característiques és adoptar el marc mental de l'independentisme. Negar-se a rebre Forcadell és literalment desentendre's del que acabava de votar el Parlament català, de tots els diputats.

Tant si ho va fer per buscar un nou format, com si va actuar d'aquesta manera com un gest polític, que des de la Zarzuela es faci un acte de desconnexió no té preu per al sobiranisme. Aquesta era precisament la vegada que Felip VI havia de tenir una cura exquisida de les formes amb la presidenta del Parlament. I va fer just el contrari. És evident la desorientació que hi ha a Madrid.

La forma com Puigdemont ha promès el càrrec, sense citar la Constitució i el rei, ha portat a una situació encara més reveladora. El govern espanyol ha anunciat amb bombo i platerets que ha encarregat a l'advocacia de l'Estat la possibilitat de recórrer el nomenament. A les tertúlies de les televisions espanyoles s'ha arribat a demanar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Però han anat passant els dies i de la resposta tan rotunda que havia de donar l'Estat no se n'ha sabut res més.

El pitjor que es pot fer en política és anunciar amenaces i després no ser capaç de complir-les. Es corre el risc de transformar l'Estat en una mena de tigre de paper, cosa que naturalment porta conseqüències. Els danys col·laterals els vau poder veure en la presa de possessió dels diputats al Congrés. Es van fer amb un rosari de fórmules com mai no s'havia vist. No vols caldo? Doncs dues tasses.

La política espanyola ha perdut la iniciativa, perquè entre d'altres coses, primer ha de fer els deures de conformar una majoria parlamentària i elegir un president. Poc que s'ho esperaven fa només quinze dies.

Ni Constitució, ni rei, ni dubtes

Germà Capdevila




Tots els que havien cregut el relat tan estès a Madrid, segons el qual tot el procés català era una dèria personal d'Artur Mas, deuen haver sentit un calfred baixant per l'espinada ahir quan el 130è President de la Generalitat va prometre el càrrec sense fer cap esment a la constitució espanyola ni al Borbó. 

"Prometeu complir lleialment les obligacions del càrrec de President de la Generalitat, amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representat pel seu Parlament?", preguntà la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al nou mandatari català. Tot un avís per a navegants que va desfermar la histèria de l'unionisme espanyol. Els principals mitjans obrien les seves webs denunciant l'escàndol, i l'Advocacia de l'Estat prometia d'immediat iniciar investigacions.

La sentència 8/1985 del Tribunal Constitucional ja va deixar clar que les fórmules de jurament no són obligatòries i les variacions resten emparades per la llibertat d'expressió dels càrrecs electes. Tanmateix, ja sabem que a l'estat espanyol la legalitat és un concepte líquid que s'adapta a les necessitats del poder. Ho veiem aquests dies amb l'actuació esperpèntica de la fiscalia en el cas Nóos, per fer que la germana del rei quedi exempta de la justícia.

Sigui com sigui, faci el que faci l'aparell de l'Estat, el nou president va tornar a esvair qualsevol dubte sobre les motivacions del procés i l'objectiu final. El govern Puigdemont ha de posar fil a l'agulla per executar el mandat democràtic del 27-S. Les dificultats i els entrebancs seran enormes, però ens tindran al seu costat per resistir els embats i fer que la República Catalana sigui una realitat.

18 MESOS, 18 NO MES

Jose A: Morral

18 MESOS

 18 mesos, 18, són els que Mas seria president, i per aquests 18 mesos LA CUP, esta disposada a arruïnar els anhels de moltíssima gent, fins i tot d'aquest 50% de cupaires, que volen seguir endavant amb la investidura de Mas, ¿realment estan disposat, a engegar-ho tot a la  merda?. LA CUP, és la incoherència personificada, per que  malgrat que tot, a estat incoherent des del principi, i malgrat del protagonismes, que li a donat l'electorat a la CUP, aquest mateix electorat una part important, no eren votants (diguem assidus) de LA CUP, són els que d'una forma o una altra perdrà en aquestes i properes eleccions del 6 de març, (jo entre ells), els vaig votar, pensant i creient, en el que ells mateixos van dir, "Nosaltres som el accelerador del procés. La garantia, Si som decisius, la republica es proclamarà ", aquesta frase del ja ex diputat Antonio Baños, és la frase que a manipulat a una gran part dels nous votants de LA CUP, i és el major engany que s’ha  a produït a les files independentistes, a part si tenim en compte, que al programa electoral, no sortia per enlloc, la no investidura de Mas, aquesta és una altra de les manipulacions de LA CUP, però deixem tot això de banda, són 18 mesos, tan sols 18 mesos, ¿tan important és, qui és el president?, ¿es molt més important que la independència de Catalunya?, ¿és més important ser revolucionari, sense ser-ho?,  No hi ha revolució més gran que la independència d'un País, perquè des aquí, si es pot fer una revolució social, cal dir-los a aquests revolucionaris, "de pa sucat amb oli", que es pot triar quin tipus de societat volem, tret que ells (la cup), sàpiguen que són minoria o no els interessa, aquesta revolució, això em recorda: “ Mayo del 37 en Catalunya, una guerra dentro de la guerra civil española” (Hug Thomas, la guerra civil española) allá relata como la pugna entre Anarquistas, Marxistas, Prosovieticos i Catalanistas sobre que era lo principal, ganar la guerra o la revolución social, acabo de la peor de las maneras.

doncs bé salvant les distàncies, aquí no tenim una guerra amb tancs i altres parafernàlies bel·licistes, però si que sembla ser que una altra vegada la nostra història ens persegueix (tret que un miracle digui el contrari), i tornarem a ser una colònia més i tot per que no han sabut controlar al nou govern durant 18 mesos, tan sols 18 mesos