dijous, 5 de novembre del 2015

La foto de la vergonya

La foto de la vergonya



La fotografia que es van fer ahir Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol davant el Tribunal Constitucional és la de la vergonya. Intentar impedir la celebració d'un ple del Parlament és gravíssim. Si Francesc Cambó ja va cometre un error polític de gran magnitud al portar la llei de contractes de conreu al Tribunal de Garanties de la república per aturar-la per la porta del darrere, el que han fet C's, PSC i PP ho multiplica per deu. Vetar la celebració d'un ple parlamentari és una pràctica antidemocràtica. Tenir por a debatre els problemes és a més, literalment, ridícul.

I arribats aquí cal preguntar-se què hi pinta el PSC en un ceremonial de la contrareforma al costat del PP i de Ciutadans?. Per què aquest paperot? Aquest ja no és el PSC de Joan Reventós, i no cal dir el de Rafael Campalans o Josep Pallach, si s'alinea amb els partits conservadors pota negra de l'espanyolisme. Quan Carme Chacón ara faci campanya i proclami totes les maldats del PP, amb hipèrbole mitinera, el seu discurs tindrà menys solidesa que el terròs de sucre d'un cafè. El PSC és aquell partit que volia fer un cordó sanitari contra Xavier García Albiol quan era alcalde de Badalona, i el definia com un racista, i ara hi fa accions conjuntes. La fotografia d'avui és un obús contra la campanya del PSC com a alternativa a Rajoy, contra la possibilitat d'una tercera via. Ja no és creïble, ho han destruït. Davant del problema més important que té Espanya, ha quedat clar que els socialistes estan al costat del PP; la imatge ho sentencia.
A Madrid hi ha pànic pel que pot succeïr dilluns a Catalunya amb el ple de la desconnexió. Ja intueixen que tot plegat és molt potent. I una de les conseqüències és que està desballestant el mapa de l'unionisme. S'estan difuminant les fronteres ideològiques entre els grans partits espanyols, precisament quan estan a les portes de vendre'ns just el contrari en una campanya electoral. Fa feredat cap on camina el mapa polític espanyol.

Intentar aturar el procés sobiranista des del Tribunal Constitucional a aquestes alçades és il·lusori. L'acció-reacció beneficiaria els catalans. El procés ha arribat molt enllà i la intervenció de la comunitat internacional serà creixent i pressionarà l'Estat espanyol per un acord. Al moment que estem, l'únic que, arribat a un extrem, podria ensorrar el procés, és el radicalisme ideològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada