per Lluís Bou12 de Setembre 2015
Fa riure. Hi ha partits que a cada campanya electoral ho confien tot al dia que ve el senyor de Madrid. Quan està a punt d'arribar Mariano Rajoy, Pedro Sánchez o Pablo Iglesias els veus neguitosos. Comença a provocar vergonya aliena. No és només que el sobiranisme no combregui amb aquestes actituds, sinó fins i tot que Albert Rivera les ha desterrades des de l'espanyolisme. Ja no som als anys 90. Que alguns encara segueixin confiant les eleccions al senyor de Madrid és una actitud arnada, una rèmora del passat. El mesellisme comença a ser un menyspreu cap als electors.
En els partits que es presenten com a progressistes, la pràctica de portar el senyor de Madrid grinyola per totes bandes, i ja s'ha vist en aquests dies de campanya. El discurs de Pedro Sánchez no fa cap mena de forat a Catalunya, i Miquel Iceta, que és molt astut, ha optat per fer patada i endavant. Es posa a ballar als mítings i que sigui el que Déu vulgui. L'anècdota es menja el relat, no en queda res més que un llunyà ressò. Però és que Sánchez és un polític inocu en la campanya catalana.
Ni tan sols Pablo Iglesias, que posava L'Estaca de Lluís Llach en els actes de Podemos i era tan amic de tothom, se'n surt. Desembarca a Catalunya per donar suport a Lluís Rabell i es posa de peus a la galleda apel·lant als avis andalusos o extremenys a l'estil Lerroux. Falta d'informació, discurs conservador, munició a l'adversari. Iglesias ja no és el que era. Catalunya se li ha complicat i no troba el fil. Quan prem el gas, el líder de Podemos mobilitza el sobiranisme.
Fins i tot en el PP les coses ja no són com abans. Ara ja fa vibrar més l'electorat popular l'incisiu Xavier García Albiol que no pas l'apàtic Mariano Rajoy, per més que sigui el president del govern espanyol. Al PP això no havia succeït mai, ni tan sols era imaginable, no cal dir quan el president era José María Aznar.
L'estratègia del senyor de Madrid fa aigües, i sembla mentida que els partits unionistes tinguin les oïdes tan tapades com per no detectar-ho. Troben estrany que Ciutadans acabi liderant l'oposició, com diuen les enquestes?. Però si li han deixat el terreny lliure...
En els partits que es presenten com a progressistes, la pràctica de portar el senyor de Madrid grinyola per totes bandes, i ja s'ha vist en aquests dies de campanya. El discurs de Pedro Sánchez no fa cap mena de forat a Catalunya, i Miquel Iceta, que és molt astut, ha optat per fer patada i endavant. Es posa a ballar als mítings i que sigui el que Déu vulgui. L'anècdota es menja el relat, no en queda res més que un llunyà ressò. Però és que Sánchez és un polític inocu en la campanya catalana.
Ni tan sols Pablo Iglesias, que posava L'Estaca de Lluís Llach en els actes de Podemos i era tan amic de tothom, se'n surt. Desembarca a Catalunya per donar suport a Lluís Rabell i es posa de peus a la galleda apel·lant als avis andalusos o extremenys a l'estil Lerroux. Falta d'informació, discurs conservador, munició a l'adversari. Iglesias ja no és el que era. Catalunya se li ha complicat i no troba el fil. Quan prem el gas, el líder de Podemos mobilitza el sobiranisme.
Fins i tot en el PP les coses ja no són com abans. Ara ja fa vibrar més l'electorat popular l'incisiu Xavier García Albiol que no pas l'apàtic Mariano Rajoy, per més que sigui el president del govern espanyol. Al PP això no havia succeït mai, ni tan sols era imaginable, no cal dir quan el president era José María Aznar.
L'estratègia del senyor de Madrid fa aigües, i sembla mentida que els partits unionistes tinguin les oïdes tan tapades com per no detectar-ho. Troben estrany que Ciutadans acabi liderant l'oposició, com diuen les enquestes?. Però si li han deixat el terreny lliure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada