dissabte, 22 d’agost del 2015
divendres, 21 d’agost del 2015
Alta velocitat cap a la República
Alta velocitat cap a la República
"Aquest AVE des del qual Rajoy diu que no a Catalunya s'empassarà més diners del que va costar mantenir la totalitat de les escoles catalanes l'any passat, amb un milió d'alumnes i seixanta mil mestres"
Ahir, Mariano Rajoy va tornar a dir a dir que no. Una negativa que té tres segles d'antiguitat i que, per tant, només té de peculiar l'interlocutor a qui s'adreça el president espanyol -en aquest cas, Josep Antoni Duran Lleida- i, sobretot, el context triat per a l'ocasió: Les obres de construcció de l'AVE que connectarà Galícia amb Madrid.
Dir que Catalunya es quedarà eternament com a autonomia de règim comú des d'aquell lloc té un inequívoc regust imperial.Només des de l'arbitrarietat de la metròpoli es pot cometre una atrocitat pressupostària com assignar 3.687 milions d'euros per a la construcció de més línies de tren d'alta velocitat a territoris on ni tan sols hi ha demanda. Una inversió a la qual cal afegir 585 milions més de subvenció de l'estat a Renfe per gestionar un servei cada cop més deficitari. A mesura que s'hi llencen més diners els forat encara es fa més gran.
Aquest AVE des del qual Rajoy diu que no a Catalunya s'empassarà més diners del que va costar mantenir la totalitat de les escoles catalanes l'any passat, amb un milió d'alumnes i seixanta mil mestres. Ni la constatació del que està passant a Catalunya no és capaç d'aturar unes obres que només beneficien les elits político-financeres de Madrid. Res no els aturarà, res no ens ha d'aturar.
Dir que Catalunya es quedarà eternament com a autonomia de règim comú des d'aquell lloc té un inequívoc regust imperial.Només des de l'arbitrarietat de la metròpoli es pot cometre una atrocitat pressupostària com assignar 3.687 milions d'euros per a la construcció de més línies de tren d'alta velocitat a territoris on ni tan sols hi ha demanda. Una inversió a la qual cal afegir 585 milions més de subvenció de l'estat a Renfe per gestionar un servei cada cop més deficitari. A mesura que s'hi llencen més diners els forat encara es fa més gran.
Aquest AVE des del qual Rajoy diu que no a Catalunya s'empassarà més diners del que va costar mantenir la totalitat de les escoles catalanes l'any passat, amb un milió d'alumnes i seixanta mil mestres. Ni la constatació del que està passant a Catalunya no és capaç d'aturar unes obres que només beneficien les elits político-financeres de Madrid. Res no els aturarà, res no ens ha d'aturar.
El scattergories unionista
El scattergories unionista
"Si guanyen, donaran el procés per enterrat. Si perden, faran veure que no hi ha hagut eleccions"
La característica principal de les eleccions del 27 de setembre és que només l'independentisme acceptarà una possible derrota a les urnes. L'unionisme, per contra, només reconeixerà una victòria pròpia. En cas contrari, la seva intenció és bloquejar políticament la majoria independentista en col·laboració amb els instruments de poder de l'estat. Si tenen majoria, donaran el procés per enterrat. Si perden, faran veure que no hi ha hagut eleccions. O guanya el no o m'emporto el scattergories.
"El 28 de setembre tot continuarà igual, sigui quin sigui el resultat", assegurava ahir Andrea Levy a Jordi Armenteras, deRAC1. Amb total tranquil·litat. Tant se val quina sigui la composició del Parlament de Catalunya, venia a dir, perquè les decisions les prendran sempre el PP i el PSOE, des de Madrid.
Aquest és el concepte de la democràcia que ve dels pactes del 78. No importa el que pugui pensar la ciutadania, és indiferent el que es demostri des de les urnes o des del carrer. La qüestió és retenir el poder i, sobretot, deixar clar que no hi ha cap manera de canviar les regles de joc. Tot això, sense adonar-se que, precisament, el que es vota el 27 de setembre és aquest circuit de presa de decisions. Al capdavall, seran els electors catalans els que decidiran sobre un sistema pensat, precisament, per excloure'ls.
"El 28 de setembre tot continuarà igual, sigui quin sigui el resultat", assegurava ahir Andrea Levy a Jordi Armenteras, deRAC1. Amb total tranquil·litat. Tant se val quina sigui la composició del Parlament de Catalunya, venia a dir, perquè les decisions les prendran sempre el PP i el PSOE, des de Madrid.
Aquest és el concepte de la democràcia que ve dels pactes del 78. No importa el que pugui pensar la ciutadania, és indiferent el que es demostri des de les urnes o des del carrer. La qüestió és retenir el poder i, sobretot, deixar clar que no hi ha cap manera de canviar les regles de joc. Tot això, sense adonar-se que, precisament, el que es vota el 27 de setembre és aquest circuit de presa de decisions. Al capdavall, seran els electors catalans els que decidiran sobre un sistema pensat, precisament, per excloure'ls.
dilluns, 17 d’agost del 2015
diumenge, 16 d’agost del 2015
Un pacte per a suspendre l’autonomia
Un pacte per a suspendre l’autonomia
Per: Pere Cardús Cardellach
Encarem un dels moments més decisius del procés d’independència de Catalunya. Fins ara s’han acumulat forces —això que anomenen base social sobiranista— i s’han explorat totes les vies per a un referèndum acordat amb l’estat espanyol. L’acumulació de forces ha progressat adequadament —i caldrà comprovar si ha estat suficient el 27-S—, però l’exploració de diàleg ha de millorar. Bé, més que millorar, s’ha comprovat que dos no dialoguen si un no vol. Per tant, s’ha pres la decisió correcta: tirar pel dret per la via democràtica i pacífica.
Aquesta tardor passaran coses grosses. Hi entrarem amb les eleccions que tots menys els unionistes entenen que són una mena de referèndum sobre la independència. Així i tot, els unionistes serien els primers de dir que cal acatar el mandat democràtic si el 27-S no hi hagués una majoria independentista. No cal fer-ne més cas perquè ja se sap allò de repetir mil vegades una mentida fins que acaba semblant veritat. Catalunya parla al món i el món l’entén. Aquesta és la cosa més important en un moment com l’actual.
Després de les eleccions referèndum catalanes, vindran les eleccions espanyoles. I això és més important que no ens pensem en relació amb la reacció que pugui tenir l’estat espanyol al resultat del 27-S. Si la independència té una majoria clara —que a tot el món és una majoria absoluta de 50% +1—, el govern espanyol del PP pot actuar com una rata acorralada. Ja sabeu què fan les rates quan se senten acorralades, oi? Salten damunt del perill sense miraments. En el nostre cas, sense que ningú no s’ofengui per la comparació absolutament espontània amb l’animal rosegador, un PP acorralat per una Catalunya que se’n va i amb les eleccions espanyoles a la vista pot ser molt perillós.
Què pot passar en aquest cas? Ningú no dubta que pot intentar una suspensió de l’autonomia —quina bonica coincidència d’objectius amb l’independentisme— per via del 155 de la constitució. Uns volem suspendre l’autonomia a través de les urnes i els altres la volen suspendre a través de les lleis d’excepció i els tribunals. Cadascú amb el seu estil i tradició. Què diu el 155? Que ‘si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la constitució o unes altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions’.
És ben bé que sembla un article redactat pensant en nosaltres, els independentistes. Que quedi clar que no volem atemptar greument contra l’interès general d’Espanya. Déu nos en guard. Contràriament, després de tants anys de fer-nos pesats amb queixes i reivindicacions egoistes, després de tant de victimisme català, ara volem que deixin de patir per culpa nostra. Marxem perquè ja ens n’hem aprofitat prou i massa de la seva riquesa i generositat. Ja n’hi ha prou d’obligar-los a parlar llengües que no són seves. Prou d’imposar peatges a totes les seves autopistes mentre nosaltres ens movem sense pagar per tots els Països Catalans! Prou d’anar construint corredors mediterranis i trens d’alta velocitat per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès… No, no. De cap manera. No atemptarem més contra l’interès general d’Espanya. Ara, no tenim cap intenció de complir les obligacions que diu la constitució espanyola.
En aquesta situació ens trobem. Nosaltres, que volem suspendre l’autonomia per deixar d’atemptar greument contra l’interès general d’Espanya, i ells, que volen suspendre-la si no complim les obligacions de la sagrada constitució. Què us sembla si la suspenem de manera acordada? Aprofitem que estem d’acord en això i després ja veurem com continuem. Un cop suspesa, podríem fer un referèndum per preguntar com podem desfer l’embolic. Aquest cop ja no seria l’embolic en què ens ha posat el president Mas —oi, Iceta?— sinó que seria un embolic acordat i pactat —satisfet, Duran?— i que potser obligaria a un procés constituent global, multinacional i interplanetari —què li sembla, senyor Rabell?
Ja veurem què passarà aquesta tardor. Per molts plans i previsions que fem, no l’encertarem mai del tot. Hi ha massa factors en joc. Un dels més decisius serà l’actitud de la comunitat internacional o, dit sense eufemismes, l’actitud d’Alemanya, França i Estats Units. Si el resultat és molt clar, tot serà més fàcil, encara que l’efecte rosegador acorralat pot ser més fort. Si el resultat no és clar, tot es complicarà una miqueta més. Tampoc no serà la fi de res. Però el camí es pot allargar una mica. Sembla clar que hi ha una coincidència històrica entre l’independentisme i l’espanyolisme menys democràtic: la suspensió de l’autonomia. Som-hi.
divendres, 14 d’agost del 2015
dilluns, 3 d’agost del 2015
diumenge, 2 d’agost del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)